Telecos a la neu! Al matí snowblade i a la tarda snowboard... Sens dubte molt millor l'snowga! :D
Imatge capçalera
diumenge, 8 de març del 2015
Snowga
Telecos a la neu! Al matí snowblade i a la tarda snowboard... Sens dubte molt millor l'snowga! :D
dilluns, 2 de març del 2015
Detector de cançons avorrides
A la caixa de components electrònics que vàrem comprar al primer
curs de la universitat hi havia un micròfon electret. Com que encara no
l’havíem fet servir mai, vaig decidir buscar informació per descobrir com
funcionava. Vaig trobar un mini-projecte molt fàcil de fer que consistia
en implementar un detector de so. Com que no tenia ben bé els mateixos
components que es necessitaven vaig haver de fer alguns canvis al circuit.
Aquest circuit utilitza les variacions de tensió
que produeixen les ones sonores que detecta ell micròfon, això vol dir que si
la cançó que sona és molt monòtona els LEDs no s’encendran. Per aquest
motiu, vaig començar a anomenar-lo detector de cançons avorrides i inclús vaig fer
unes modificacions al circuit perquè s’encengués un LED vermell quan no
hi haguéssin variacions a la música i un LED verd quan sí, però el condensador
trigava molt en descarregar-se i gairebé sempre estava verd, així que vaig
deixar-lo tal i com estava anteriorment.
Intentaré millorar-lo en un futur proper!
Collaret de botons
L’any passat vaig comprar-me un paquet de botons de colors. A
vegades compro coses que no sé perquè em serviran, però “porsiaca” jo ja el
tenia a casa. Després que anés donant voltes per la meva habitació durant uns
quants mesos, vaig decidir que em molestava, així que vaig començar a ajuntar
els botons amb un fil per poder llençar el cartró, com a mínim. Un dels botons
em va quedar al revés i al desfer la fila per tornar a començar, me’n vaig
adonar que si feia allò expressament podia quedar un collaret ben bufó. Aquí
teniu el resultat!
El submarí que mai va veure l’aigua
Doncs sí, l’Oriol, l’Alberto, el Guillem i jo aquest any hem
creat un submarí que malauradament mai veurà l’aigua. No va estar muntat del
tot ni 10 segons i ja ens el van fer desmuntar. Aquest meravellós submarí (en
teoria) era capaç de navegar per “shallows”. Mitjançant una command box
podies activar de manera combinada tres motors de 12V i el podies
fer anar endavant, cap a la dreta, cap a l’esquerra, amunt, avall… I no només
això! Sinó que també podia registrar i enviar a l’ordinador a quina profunditat
es trobava (gràcies a un sensor de pressió) i quina inclinació tenia (gràcies a
un acceleròmetre).
Fins aviat!
The bright side of life!
Ja s’ha acabat el curs! Per fi!
I encara que queda la part més difícil del
quadrimestre,ens hi encararem amb alegria i il·lusió!
(Almenys això és el que vam intentar transmetre amb aquest curt…)
Els monitors ens van donar menys de
48 hores perquè penséssim una idea, escrivíssim el guió, el
gravéssim i l’editéssim… vam estar tot un matí pensant i no se’ns acudia res i
quan faltaven pocs minuts per anar a dinar, van començar a caure un munt de
propostes que vam haver d’apuntar ràpid i corrent. Ens vam anar emocionant i
l’endemà al matí vam agafar les càmeres, els llums de peu, els micròfons, els
reflectors… i vam sortir al carrer a gravar…
Espero que el gaudiu tant mirant-lo com nosaltres produint-lo, i
que a més a més us faci pensar si esteu vivint realment la vida que voleu…
Bones festes!!
El conill esguerrat
Uns guants, un fil i una agulla, cotofluix o guata, accesoris decoratius (botons, cintes…), és l’únic que necessiteu per fer aquest fantàstic conill esguerrat. Tot i tenir una orella més llarga que l’altre (bé, i una cama i un braç més llargs que els altres :P) el vaig fer amb molt d’amor i carinyo un bon dia de febrer. A casa meva hi havia uns guants roses bastant més que lletjos i vaig decidir donar-els-hi una segona vida… i la veritat és que no me’n penedeixo! Aquest conill, “es tan suave que me quiero moriir!!”
També podeu fer la versió elefant, el mico o l’ós! O qualsevols
altre personatge! Disfruteu!
Llum LED amb USB
Quan vaig començar el grau sabia quines assignatures faria, però
no en tenia ni idea de què m’hi ensenyarien. Potser perquè no havia fet mai
tecnologia, ja que vaig estudiar el batxillerat científic (la tecnologia que em
van ensenyar a tercer d’ESO no conta). La qüestió és que el primer dia de
laboratori d’electrònica ja “la vam liar parda”. Ens va tocar un professor que no tenia massa ganes d’ensenyar i
si li sumes que jo no sabia ni quina forma tenien les resistències… Així que
me’n vaig adonar que necessitava posar-me al dia i vaig fer els primers
muntatges del llum que avui us presento. Conta de 5 leds i les seves
respectives resistències connectats a un cable USB pet tal que funcioni amb la
corrent que li proporciona un ordinador. Primer el vaig dissenyar,
després el vaig muntar a una protoboard i finalment el vaig soldar dins aquesta
caixeta lila:
Sembla que no hagi de fer massa llum…
...però deu n'hi dó!
Aplicació per aprendre els números
M’encanta l’intercanvi d’informació! Li he de donar les gràcies a
internet per haver-me permès el luxe de crear un mini-programa per ordinador
sense tenir-ne ni idea de com es feia abans. He fet una aplicació que
emula un display de set segments per tal que els nens puguin aprendre els
números clicant els diferents botons. Us deixo una foto de l’interfície d’usuari:
Pixapans
Sí.. El batxillerat ha fet molt mal a la
humanitat. Sempre m’han agradat molt les ciències, especialment la biologia
humana i la química, i vaig decidir obrir un canal al Youtube explicant com fer
diferents experiments científics. Li vaig explicar la idea a la meva
amiga Berta pensant que se’n riuria de mi… però no! Tot el contrari…es va
apuntar i tot! Així que vam começar a crear uns personatges divertits per tal
de fer més amena la visita als nostres seguidors i vam grabar uns quants
capitols. Com podeu veure no n’hi ha gaires de penjats i a més a més no són els
més “científics”, però el temps és or i a vegades toca prioritzar. Tot i així,
espero poder rependre aquest projecte que m’ha fet riure tantíssim! Un saludo a
la Pepa i a l’Albòndiga Pixapans!
Aquesta és la presentació de l’Albòndiga:
Fobias
L’agost del 2013 vaig tenir la sort d’anar de
vacances a Extremadura, concretament a Baños de Montemayor. Vaig estar en un
camp de treball sobre el cinema i els projectes audiovisuals. Al meu grup ens
va tocar fer un videoart, no vam necessitar preparació dels actors, ni diàlegs,
ni tan sols un guió convencional. Vam escollir un tema, les fòbies i pors, i
després de fer una pluja d’idees ens vam posar a gravar gairebé tot el que
trobavem. Finalment ho vam ajuntar tot i vam escollir una bona música (“Echoes”
dels The Rapture). Espero que us agradi!
Pd.
Fixeu-vos en la picada d’ullet a Lumière
Subscriure's a:
Missatges (Atom)